OBJECTE, PRINCIPIS I ÀMBIT

 

 

 

Article 1r-

Objecte del present reglament

 

El present reglament té per objecte regular el règim disciplinari de l'activitat esportiva promoguda per la Federació Catalana de Pitch and Putt, (a partir d’ara FCPP), el qual es regeix pel que disposa el present reglament, pels estatuts de la FCPP i disposicions aprovades al si de l’Assemblea; pel que disposa el Decret Legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, pel qual s'aprova la Llei de l'Esport, i; pel que disposa la normativa corresponent que sigui d'aplicació.

 

El règim disciplinari regulat en el present reglament s'entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en que poguessin incórrer les persones físiques o jurídiques compreses en l'àmbit de la seva aplicació.

 

 

 

Article 2n-

Principis de la potestat disciplinària

 

Són principis bàsics de l'exercici de la potestat disciplinària els següents:

 

a) La tipificació de les infraccions així com de les seves sancions.

 

b) La prohibició de sancionar dues vegades a la mateixa persona o entitat pels mateixos fets.

c) L'aplicació dels efectes retroactius favorables.

d) La prohibició de sancionar per infraccions tipificades amb posterioritat al moment de la seva comissió.

e) L'obligació de concedir audiència a l'interessat.

f) La qualificació de les infraccions, assenyalant les molt greus, les greus i les lleus i establint els criteris de diferenciació, graduació i proporcionalitat de la sanció aplicable.

g) La determinació de les causes modificatives de la responsabilitat i els requisits d'extinció i de prescripció de la mateixa.

 

Article 3r-

Àmbit de la potestat disciplinària

 

L'àmbit de la potestat disciplinària abraça el coneixement d'infraccions de les regles del joc, la prova o la competició, específiques del Pitch & Putt, així com les infraccions de la conducta esportiva tipificades en aquest reglament, en els termes que s'hi assenyalen.

 

 

ÒRGANS JURISDICCIONALS

 

Article 4rt-

Òrgans Jurisdiccionals

 

Per l'exercici de la potestat jurisdiccional, competitiva i disciplinària de la FCPP, aquesta disposarà  dels següents òrgans jurisdiccionals:

Article 5è-

Àrbitres

La potestat jurisdiccional durant el desenvolupament d’una competició correspon als Comités de competició de la prova i als àrbitres, d’acord amb el que determinen els Estatuts de la F.C.P.P, les Regles del Pitch & Putt, i les específiques de cada competició,

 

 

Article 6è-

Comitè de Competició i Disciplina Esportiva

El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCPP, es un òrgan constituït per tres membres, un dels quals ha de ser necessàriament llicenciat en dret, assistits per un secretari o secretària amb veu i sense vot, designats per la junta directiva de la FCPP, entre els membres del qual cal nomenar un president.
Aquest òrgan ha de resoldre d’ofici o a instància de part i per majoria, els assumptes de la seva competència en matèria competitiva i disciplinària esportiva. El seu mandat és de quatre anys.

 

 

Article 7è-

Competència

El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva serà competent per veure, en primera instància, les infraccions produïdes en totes les competicions de la FCPP.

Article 8è-

Presidència

 

El president del Comitè de Competició tindrà com a funció pròpia la d'assegurar el compliment de les lleis i la regularitat de les deliberacions, que podrà suspendre en qualsevol moment per causa justificada.

 

 

Article 9è-

Requisits de convocatòria i constitució

 

1. La convocatòria del Comitè de Competició correspondrà al seu president i haurà de ser acordada i notificada amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores, excepte els casos d'urgència.

La notificació es materialitzarà pels mitjans tècnics que es tinguin per convenient, a fi i efecte de procurar-ne la màxima agilitat i el coneixement immediat per part dels membres del comitè.

 

No obstant això, quedarà vàlidament constituït encara que no s’haguessin complert els requisits de la convocatòria, quan es trobin reunits tots els seus membres i així ho acordin per unanimitat.

 

2. El quòrum per a la vàlida constitució del Comitè de Competició serà el de la majoria dels seus components.

 

 

Article 10è-

Adopció d'acords

 

Els acords seran adoptats per majoria absoluta dels assistents, i dirimirà els empats el vot del president.

 

Els membres del Comitè de Competició hauran de guardar absoluta reserva de tots els assumptes subjectes al seu coneixement, fins a la seva definitiva resolució.

 

 

Article 11è-

Funcionament

 

1-. De cada sessió s'aixecarà acta, que contindrà la indicació de les persones que hagin intervingut, així com les circumstàncies de lloc i temps en què s'ha celebrat, els punts principals de deliberació, la forma i resultat de la votació i el contingut dels acords.

 

Les actes seran signades pel secretari amb el vist-i-plau del president, i s'aprovaran en la mateixa sessió o en la posterior.

 

2-. Els membres del Comitè de Competició podran fer constar en acta el seu vot contrari a l'acord adoptat i els motius que ho justifiquin.

 

Quan votin en contra i facin constar la seva motivada oposició, quedaran exempts de la responsabilitat que, si és procedent, puguin derivar-se dels acords del Comitè de Competició.

 

3-. En cas d'absència o de malaltia, i en general quan concorri alguna causa justificativa, el president i el secretari seran substituïts, respectivament, pel membre o vocal més antic i pel més modern; de tenir igual antiguitat, pel de més edat o el més jove respectivament.

 

 

Article 12è-

Abstenció i recusació

 

Als membres dels Comitès de Competició els seran d'aplicació les causes d'abstenció i recusació previstes en la legislació vigent.

 

 

Article 13è-

Comitè d’Apel·lació

El Comitè d’Apel·lació, és un òrgan col·legiat constituït per tres membres com a mínim i com a màxim set, un dels quals ha de ser necessàriament llicenciat en dret, designats per la Junta directiva de la FCPP, entre els membres del qual cal nomenar un president i un secretari.

Aquest òrgan, convocat cada vegada que sigui necessari, ha de resoldre en segona instància i per majoria, els recursos interposats contra els acords del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva; i contra els acords definitius adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans competents dels clubs esportius afiliats.
El seu mandat serà de quatre anys.

 

 

Article 14è-

Règim de funcionament

 

Pel que fa als requisits de convocatòria i constitució, d'adopció d'acords, de funcionament i d'abstenció i recusació s'aplicarà el que disposen els articles del present reglament per al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva.

 PROCEDIMENTS JURISDICCIONALS

 

Article 15è-

Fases processals

 

En tot procés o expedient disciplinari, incoat d'ofici o a instància de part, en matèria pròpia de la jurisdicció competitiva es respectaran les següents fases processals:

a)Resolució inicial i notificació fefaent de la mateixa a les parts interessades i a aquelles que puguin ser afectades per la decisió final.

b) Termini d’al·legacions, proposició i pràctica de la prova.

c) Resolució final i comunicació fefaent d'aquesta, amb especificació dels recursos escaients.

 

 

Article 16è-

Procediment ordinari

El procediment per a enjudiciar les infraccions s'inicia amb l’acord de l'òrgan competent, d'ofici, a denúncia de part interessada o a requeriment de la Secretaria General de l'Esport o del Tribunal Català de l’Esport. Les denúncies han d'expressar la identitat de la persona o les persones, físiques o jurídiques, que les presentin, la relació dels fets que puguin constituir infracció i la data de comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels possibles responsables.

 

 

Article 17è-

Investigacions i actuacions abans de l’inici del procediment

L'òrgan competent, abans que acordi l'inici del procediment, pot ordenar, amb caràcter previ, les investigacions i les actuacions necessàries per a determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquin l'expedient pel que fa a determinar els fets susceptibles de motivar la incoació de l'expedient, a identificar la persona o les persones que en puguin resultar responsables i a les altres circumstàncies.

 

 

Article 18è-

Inici d’expedient o improcedència d’inici d’expedient

L'òrgan competent, després de rebre la denúncia o el requeriment per a incoar un expedient i practicades les actuacions prèvies que es considerin pertinents, dicta l’acord d’inici de l’expedient si entén que els fets que es denuncien poden constituir infracció. En cas contrari, dicta la resolució oportuna que acorda la improcedència d'iniciar l’expedient, la qual es notifica a qui ha presentat la denúncia o el requeriment per a iniciar l’expedient.

 

 

Article 19è-

Recurs contra els acords d’inici d’expedient o de improcedència d’inici d’expedient

No es podrà interposar recurs contra la resolució que acordi l'inici de l’expedient. Contra la que acordi la improcedència d'iniciar-lo, es pot interposar recurs davant l'òrgan superior, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l'endemà de la notificació.

 

 

Article 20è-

Nomenament d’instructor i secretari

L’acord d’inici del procediment ha de contenir el nomenament d’instructor, el qual s'ha d'encarregar de la tramitació de l'expedient, i el del secretari que ha d'assistir l'instructor la tramitació, a més d'una succinta relació dels fets que motiven l'inici de l'expedient, la possible qualificació, la identificació de la persona o les persones presumptament responsable i les sancions que hi podrien correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció de l'expedient.

Article 21è-

Causes d’abstenció i recusació

A l'instructor i al secretari els són aplicables les causes d'abstenció i recusació previstes en la legislació aplicable a Catalunya per al procediment administratiu comú. Els interessats poden exercir el dret de recusació per escrit  en el termini de tres dies hàbils comptats des de l'endemà de la notificació de l’acord d’inici de l’expedient i davant el mateix òrgan que l'hagi dictat, el qual ha de resoldre sobre la recusació en el termini dels tres dies hàbils següents.

Contra la resolució que s’adopti en aquesta matèria no es podrà interposar recurs.

 

Article 22è-

Diligències de prova

En l’acord d’inici del procediment s'ha de concedir als interessats el termini de sis dies hàbils, a comptar de l'endemà de la notificació, perquè puguin proposar per escrit la pràctica de totes les diligències de prova que puguin conduir a l'aclariment dels fets i a l'enjudiciament adequat.

 

 

Article 23è-

Obertura a prova

Un cop transcorregut el termini establert per l'article 22è, l'instructor, mitjançant la resolució oportuna, ordena la pràctica de les proves que, proposades o no pels interessats siguin rellevants per al procediment i la resolució. Per aquest motiu, en la mateixa resolució l'instructor obre a prova l'expedient per un termini no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, i comunica als interessats, a qui els ha d'ésser notificada la resolució, el lloc, el moment i la forma de practicar cada prova.

 

Article 24è-

Recurs per denegació de la pràctica d’una prova

Contra la resolució de l'instructor que denegui la pràctica d’una prova proposada pels interessats, aquests poden reclamar a l'òrgan competent per resoldre l'expedient en el termini de tres dies hàbils, a comptar de l'endemà de la notificació de la resolució
L'òrgan competent, dins els cinc dies hàbils següents, resol sobre l'admissió o el rebuig de la prova proposada i, en el cas que l'admeti, resol el que procedeixi per a la pràctica corresponent.

 

 

Article 25è-

Sobreseïment i arxiu o formulació del plec de càrrecs

Un cop transcorregut el termini fixat per a la pràctica de les proves, l'instructor, en el termini de deu dies hàbils comptats des de l'endemà del dia en què fineixi el termini de pràctica de les proves, proposa el sobreseïment i l'arxiu de l'expedient, si considera que no hi ha motius per a formular cap plec de càrrecs o, en cas contrari, formula un plec de càrrecs, en el qual s'han de reflectir la identificació de la persona o persones responsables, els fets imputats, les circumstàncies concurrents i les corresponents infraccions que puguin constituir motiu de sanció, juntament amb la proposta de resolució.
La proposta de sobreseïment i l'arxiu de l'expedient o, si escau, el plec de càrrecs i la proposta de resolució s'han de notificar als interessats perquè, en el termini de deu dies hàbils, comptats des de la notificació, puguin examinar l'expedient i puguin presentar per escrit les al·legacions que considerin convenients en defensa de llurs drets o interessos.

 

Article 26è-

Elevació a l’òrgan competent de l’expedient

 

Un cop transcorregut el termini concedit als interessats per a formular les al·legacions, l'instructor elevarà l'expedient a l'òrgan competent per a resoldre'l i mantindrà o reformarà la proposta de resolució a la vista de les al·legacions formulades pels interessats, per a la deliberació i la decisió de l’expedient.

 

Article 27è-

Resolució de l’expedient

La resolució de l'òrgan competent posa fi a l'expedient i s'ha de dictar en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de l'endemà del dia en que l'expedient és elevat a l'òrgan competent.

A criteri del propi Comitè, excepcionalment, i sempre per causes justificades, el termini

per a resoldre podrà ser ampliat, prèvia notificació als interessats, en aquells casos en que la correcta resolució de l’expedient així ho aconselli, per a la obtenció d’altres elements de judici que complementin les actuacions ja realitzades en el curs del procediment.

En tot cas l’expedient disciplinari haurà de concloure en el termini màxim de sis mesos comptats a partir de la notificació de l’acord d’inici del procediment en els procediments iniciats d’ofici, o des que la denuncia hagi tingut entrada al registre del òrgan competent per a la seva tramitació en els iniciats a instància de part. Als efectes expressats s’entendrà que conclou el procediment en la data en que es notifiqui la resolució dictada pel Comitè.

 

Si no recau cap resolució expressa transcorreguts sis mesos des de l’inici de l’expedient, s’iniciarà el còmput del termini de caducitat establert a la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, excepte els supòsits en què el procediment s’hagi paralitzat per causes imputables als interessats.

 

 

 

Article 28è-

Procediment d'urgència

El procediment d’urgència serà d’aplicació en tots aquells casos en que la necessitat  de la resolució que en el seu moment recaigui sobre els fets objecte de denúncia, requereixi d’una intervenció immediata per part del Comitè.

 

 

Article 29è-

Inici del procediment d’urgència

 

El procediment d'urgència s’inicia mitjançant denúncia que es faci constar a  l'acta de la prova o la competició que reflecteixi els fets que poden donar lloc a sanció, que ha d'ésser subscrita per l’àrbitre i pel Comité de competició de  la prova a qui estigui oficialment encarregat d'aixecar-la i pels competidors o llurs representants, si es tracta de competició individual, o pels representants dels clubs o llurs delegats, si es tracta de competició per equips.

El procediment d'urgència també pot iniciar-se mitjançant una denúncia de la part interessada feta posteriorment, sempre que la denúncia es registri a les oficines de la FCPP dins el segon dia hàbil següent al dia en què hagi tingut lloc la prova o la competició.

 

Article 30è-

Inici per annex o document similar

En el supòsit que els fets que puguin donar lloc a sanció no estiguin reflectits en l'acta de la prova o la competició, sinó mitjançant annex o document similar, en el qual no hi hagi constància que l'infractor en conegui el contingut, el procediment s'inicia en el moment en què tingui entrada a la FCPP l'annex de l’acta del partit o el document en que quedin reflectits els fets objecte d’enjudiciament.

 

 

Article 31è-

Trasllat de la denúncia als interessats

Un cop iniciat el procediment per la denúncia de la part interessada o com a conseqüència d'un annex de l’acta de la prova o el document similar, immediatament s’ha de donar trasllat de la denúncia o de l'annex o el document als  interessats.

 

 

Article 32è-

Al·legacions

Els interessats, en el termini de dos dies hàbils següents al dia en que els és lliurada l'acta de  la prova o la competició, o en el termini de dos dies hàbils següents al dia en que hagi estat notificada la denúncia o l'annex o el document similar, al qual es refereixen els articles 29 i següents, poden formular, verbalment o per escrit, les al·legacions o les manifestacions que, en relació amb els fets imputats a l'acta, la denúncia o l'annex o el document similar, considerin convenients a llur dret i poden, dins el mateix termini, proposar o aportar també, si escau, les proves pertinents per a demostrar llurs al·legacions, si tenen relació amb els fets imputats.

 

 

Article 33è-

Pràctica de prova

Si els interessats proposen alguna prova per a la pràctica de la qual es requereix l'auxili de l'òrgan competent per a resoldre l'expedient, aquest, abans de dictar la resolució pertinent, si estima procedent la pràctica de la prova, ha d'ordenar que es practiqui, ha de disposar el que calgui perquè es porti a terme el més aviat possible, com a màxim dins el termini de tres dies hàbils següents al dia en què n'hagi acordat la realització, i ha de notificar als interessats el lloc i el moment en què es practicarà, si la prova requereix la presència dels interessats.

 

 

Article 34è-

Motivació de la denegació de la prova proposta

Si no es practiquen proves o un cop practicades les admeses o transcorregut el termini establert per a practicar-les, l'òrgan competent, en el termini màxim de cinc dies, dicta la resolució en què, de manera succinta, s'han d'expressar, els subjectes responsables,  els fets imputats a cadascun d’ells, els preceptes infringits i els que habiliten la sanció que s'imposi. Si els interessats han demanat la pràctica de proves i l'òrgan ho considera improcedent, s'han d'expressar en la mateixa resolució els motius de la denegació de les proves.

 

 

Article 35è-

Notificació de la resolució als interessats

La resolució a què fa referència l'article 34è s'ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s'hi puguin formular en contra i del termini per a interposar-los.

 

RECURSOS

 

 

Article 36è-

Recursos contra els acords dels Àrbitres i dels Comités de la prova

Les decisions dels Comités de Competició de la prova referides a les infraccions de les regles de joc són inapel.lables. En el cas de que el Comité de la prova hagi designat un àrbitre, la seva decisió pel que fa referència a la aplicació i a la interpretació de les regles és final. No obstant  en funció de les característiques pròpies del Pitch and Putt, en el reglament disciplinari es podrà preveure un sistema posterior de reglamentacions basades en errors materials manifests.

 Únicament seran apel.lables les decisions que afectin a la conducta esportiva.

 

Article 37è-

Recursos contra els acords del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva

Contra els acords dictats en primera instància pel Comitè de Competició i Disciplina Esportiva, podrà interposar-se, en el termini màxim de 3 dies hàbils següents a la notificació de l'acte impugnat, recurs davant el Comitè d’Apel·lació, el qual l'haurà de resoldre en un termini màxim d'un mes.

 

 

Article 38è-

Recursos contra els acords del Comitè d’Apel·lació.

Si són resolucions dictades pel Comitè d’Apel·lació en l'àmbit de llur competència revisora en matèria disciplinària esportiva i competitiva, ha d'ésser el Tribunal Català de l'Esport, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de l'acord objecte de recurs o al d'aquell en què el recurs inicial s'ha de entendre desestimat tàcitament perquè no s'ha dictat cap resolució expressa dins el termini establert.

 

INFRACCIONS I SANCIONS

 

 

Article 39è-

Tipologia  de les infraccions

 

Les infraccions es defineixen de la manera següent:

 

a) Són infraccions de la conducta esportiva les accions o les omissions contràries al que disposen les normes generals o específiques de disciplina i convivència esportives, siguin o no comeses durant el transcurs d’una prova o d’una competició.

 

b) Són infraccions de les regles del joc les accions o les omissions que durant el transcurs d’una prova o d’una competició, vulneren les normes reglamentàries reguladores de la pràctica de l’esport del Pitch and Putt.

 

 

Article 40è-

Classificació de les infraccions

 

Les infraccions de la conducta esportiva es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

 

 

Article 41è-

Infraccions molt greus

 

Són infraccions molt greus:

 

a) Les agressions als àrbitres, als membres dels Comités de competició de la prova, als jugadors, al públic, als tècnics, als directius i a totes les altres autoritats esportives si causen lesions que signifiquen un detriment de la integritat corporal o de la salut física o mental de la persona agredida.

 

b) Els comportaments antiesportius que impedeixin la realització d’una prova o d’una competició o que obliguin a suspendre-les temporalment o definitivament.

 

c) Les intimidacions o les coaccions fetes contra àrbitres, membres dels Comités de competició de la prova, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives.

 

d) La desobediència manifesta de les ordres i les instruccions emanades de àrbitres, dels Comités de competició de la prova, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives.

 

e) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.

 

f) La violació de secrets en afers que es coneguin per raó del càrrec.

 

g) Els actes de rebel·lia contra els acords de la Federació.

 

h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’una prova o d’una competició i/o a modificar el handicap esportiu del jugador/a.

 

i) El falsejament per part d’un jugador/a dels resultats obtinguts en les proves i l’ajut deliberat de qualsevol altre jugador/a per cometre aquesta falta

 

j) El consum de substàncies o fàrmacs destinats a augmentar artificialment la capacitat física de l’esportista i la pràctica d’activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d’una competició o d’una prova.

 

k) La promoció del consum de substàncies o fàrmacs o la incitació a consumir-ne o a practicar o utilitzar els mètodes a què es refereix la lletra j.

l) L’incompliment de la sanció imposada per una falta greu o molt greu.

 

m) L’incompliment de les resolucions fermes dictades pel Tribunal Català de l’Esport.

 

n) Els actes, les manifestacions i qualsevol tipus de conducta que, directament o indirectament, indueixin o incitin a la violència.

 

o) Les difamacions fetes en mitjans públics dirigides als àrbitres, als membres dels Comités de competició de la prova ,als jugadors, al públic, als tècnics, als directius i a totes les altres autoritats esportives.

 

p) L'alineació indeguda amb mala fe, la incompareixença no justificada o la retirada d'una prova o una competició d'un equip o àrbitre.

 

q) La incompareixença no justificada d’un jugador a sis proves o competicions dins el  període d’un any.

 

r) El causar greus danys al camp, a les instal·lacions o en el material.

 

s) La suplantació de personalitat.

 

 

Article 42è-

Infraccions greus

 

Són infraccions greus:

 

a) Les agressions a que es refereix l’apartat a) de l’article anterior, si comporten una gravetat menor, atès el mitjà emprat o el resultat produït.

 

b) Els insults i les ofenses a àrbitres, als membres dels Comités de competició de la prova tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives, o contra el públic assistent i altres jugadors.

 

c) Les conductes que alterin el desenvolupament normal d’una prova o d’una competició.

 

d) L’incompliment d’ordres, de convocatòries o d’instruccions emanades d’àrbitres, dels Comités de competició de la prova, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives.

 

e) Els actes notoris i públics que atemptin contra el decòrum o la dignitat esportius.

 

f) L’incompliment de la sanció per infracció lleu.

 

g) L’actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir la violència i de lluitar-hi en contra, i també en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d’actes violents.

 

h) Les difamacions a que es refereix l’apartat o) de l’article anterior, si comporten una gravetat menor, atès el mitjà emprat o el resultat produït.

 

i) El causar danys a les instal·lacions o en el material.

 

j) La falsedat en les declaracions o indicacions formulades per qualsevol persona federada, obligada a prestar-la, o pels àrbitres o pels Comités de competició de la prova en la confecció de l'acta del partit, sobre qualsevol dada d’aquesta.

 

k) En general, la conducta contrària a les normes esportives, sempre que no estigui sotmesa en la qualificació d'infracció molt greu.

 

l) La incompareixença no justificada d’un jugador a quatre proves o competicions dins el  període d’un any.

 

 

 

 

Article 43è-

Infraccions lleus

 

Són infraccions lleus:

 

a) Les observacions formulades a àrbitres, als membres dels Comités de competició de la prova , tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions, de manera que signifiquin una lleugera incorrecció.

 

b) La lleugera incorrecció amb el públic o amb altres jugadors o competidors.

 

c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes d’ àrbitres, dels Comités de competició de la prova, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.

 

d) L’incompliment de les normes esportives per negligència o descurança, llevat del cas que constitueixi una infracció greu o molt greu.

 

e) Les que amb aquest caràcter estableixin la FCPP com a infracció de la conducta esportiva.

 

f) La incompareixença no justificada d’un jugador a dues proves o competicions dins el  període d’un any.

 

 

Article 44è-

Tipus de sancions

 

—1 Per raó de les infraccions tipificades en aquest títol es poden imposar les sancions següents:

 

a) L’avís.

 

b) L’amonestació pública.

 

c) La suspensió o la inhabilitació temporals.

 

d) La privació de la llicència federativa.

 

e) La inhabilitació a perpetuïtat.

 

f) La multa.

 

g) La clausura del camp

 

h) La desqualificació en la prova o en la competició.

 

i) La pèrdua de punts o de llocs en la classificació.

 

j) La pèrdua o el descens de categoria o divisió.

 

 

Article 45è-

Sancions a les infraccions molt greus

 

Corresponen a les infraccions molt greus:

 

a) La inhabilitació a perpetuïtat.

 

b) La privació definitiva de la llicència federativa.

 

c) La suspensió o la inhabilitació temporals per un període d’un a  quatre anys.

 

d) La multa de fins a 1.202.- €

 

e) La pèrdua o el descens de categoria o divisió, la pèrdua de punts o de llocs en la classificació.

 

f) La desqualificació de la prova o de la competició.

 

g) L’amonestació pública.

 

 

Article 46è-

Sancions a les infraccions greus

 

Corresponen a les infraccions greus:

 

a) La suspensió o la inhabilitació per un període d’un mes a un any.

 

b) La multa de fins a 601.- €

 

c) La desqualificació en la prova o la competició.

 

d) L’amonestació pública.

 

 

Article 47è-

Sancions a les infraccions lleus

 

Corresponen a les infraccions lleus:

 

a) La suspensió per un període no superior a un mes.

 

b) La multa de fins a 300.- €

 

c) La privació de la llicència federativa  per un període màxim d’un mes.

 

d) L’avís.

 

e) L’amonestació pública.

 

 

 

 

Article 48è-

Sanció de multa

 

La sanció de multa només es pot imposar a les entitats esportives i als infractors que perceben retribució econòmica per llur tasca. L’impagament de les multes determina la suspensió per un període ni inferior ni superior al de la suspensió que es podria imposar per la comissió d’una infracció de la mateixa gravetat que la que va determinar la imposició de la sanció econòmica.

 

 

Article 49è-

Simultaneïtat de sancions

 

Les sancions de multa, d’amonestació pública, de desqualificació de la prova o competició, de descompte de punts en la classificació, de pèrdua de categoria o divisió, es poden imposar simultàniament amb qualsevol altra sanció.

 

 

Article 50è-

Alteració del resultat de la prova o competició

 

En el cas que s’imposi una sanció que impliqui la desqualificació de la prova, o si s’imposa una sanció per una infracció que tingui per objecte la predeterminació, mitjançant preu, acord o intimidació, del resultat d’un partit, d’una prova o d’una competició, o si la infracció és de les tipificades per l’apartat j) de l’article 41 els òrgans disciplinaris titulars de la potestat sancionadora estan facultats per a alterar el resultat e la prova o de la competició, si es pot determinar que, si no s’hagués produït la infracció, el resultat hauria estat diferent.

 

 

Article 51è-

Circumstàncies que agreugen la responsabilitat

 

Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat:

 

a) La reiteració.

 

b) La reincidència.

 

d) El perjudici econòmic ocasionat.

 

 

Article 52è- 

Reiteració i Reincidència

 

—1 Hi ha reiteració si l’autor o autora d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un altre fet que tingui assenyalada una sanció igual o superior o per més d’un que tingui assenyalada una sanció inferior.

 

—2 Hi ha reincidència si l’autor o autora d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un fet de la mateixa naturalesa o anàloga del que s’ha de sancionar.

 

Article 53è- 

Circumstàncies atenuants

 

Són circumstàncies atenuants:

 

a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.

 

b) El penediment espontani.

 

 

Article 54è- 

Graduació de la sanció

 

Els òrgans disciplinaris poden, en l’exercici de llur funció, aplicar la sanció en el grau que estimin convenient, tenint en compte la naturalesa dels fets, la personalitat del responsable, les conseqüències de la infracció i la concurrència de circumstàncies atenuants o agreujants.

 

 

Article 55è- 

Extinció i prescripció

 

—1 La responsabilitat disciplinària s’extingeix:

 

a) Pel compliment de la sanció.

 

b) Per la prescripció de les infraccions o de les sancions.

 

c) Per la mort de la persona inculpada.

 

d) Per la dissolució del club o l’entitat esportiva.

 

e) Per l’aixecament de la sanció.

 

f) Per la pèrdua de la condició d’esportista, d’àrbitre o de tècnic o tècnica federat/da o de membre del club o associació esportiva de què es tracti. En aquest últim cas, si la pèrdua de la condició és voluntària, aquest supòsit d’extinció de la responsabilitat disciplinària té efectes merament suspensius si qui està subjecte a procediment disciplinari en tràmit o ha estat sancionat i recupera en un termini de tres anys, la condició amb què quedava vinculat al Pitch & Putt. En aquest cas, el temps de suspensió de la responsabilitat disciplinària no es computa als efectes de la prescripció de les infraccions ni de les sancions.

 

—2 Les infraccions lleus prescriuen als sis mesos; les greus, a l’any , i les molt greus, als dos anys d’haver estat comeses.

 

---3 El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què s’han comès, s’interromp en el moment en què s’acorda iniciar el procediment i torna a comptar si l’expedient roman paralitzat per causa no imputable a l’infractor o infractora durant més de dos mesos o si l’expedient acaba sense que l’infractor o infractora hagi estat sancionat.

 

—4 Les sancions prescriuen als sis mesos si han estat imposades per infracció lleu; a l’any, si ho han estat per infracció greu, i als dos anys, si ho han estat per infracció molt greu.

 

---5 El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l’endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s’ha imposat o el dia en què se n’ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

 

 

Article 56è-

Execució de les sancions y suspensió cautelar.

 

Les sancions imposades són immediatament executives, sense que les reclamacions o els recursos que s’hi interposin en contra en paralitzin o en suspenguin l’execució, llevat que, després d’haver interposat el recurs, l’òrgan encarregat de resoldre’l acordi, a instància de part, la suspensió de l’execució de la sanció imposada, si hi concorre algun dels requisits següents:

 

a) Si hi concorre una causa de nul·litat de ple dret de la sanció imposada.

 

b) Si la no suspensió pot comportar danys o perjudicis de reparació impossible o difícil.

 

c) Si hi ha aparença de bon dret en favor de la persona que presenta el recurs.

 

d) Si la no suspensió pot provocar la impossibilitat d’aplicar la resolució del recurs.

 

 

Article 57è-

Bilateralitat en l’aplicació de les sancions de jugadors membres de Federacions o Associacions que formen part de la FIPPA.

 

Les sancions imposades a jugadors membres de les diferents federacions o associacions que formen part de la FIPPA i/o de la EPPA, s’estendran a totes les competicions oficials organitzades per la Federació Catalana de Pitch and Putt, respectant en tot cas el convenis bilaterals que hi puguin haver subscrits.

 

 

Disposició final.-

 

En tot allò no previst al present Reglament, serà d’aplicació supletòria la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i Decret 278/1993, de 9 de novembre sobre el procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.

 

El present reglament entrarà en vigor l’1 de juliol de 2008.